SÍNDROME DE MARFAN

El síndrome de Marfan és una malaltia hereditària dominant estranya que es troba al cromosoma 15 del teixit connectiu (teixit de suport ) que afecta als ossos, pulmons, ull, cor, i als vasos sanguinis.
Els que el pateixen són molt alts i tenen malformacions òssees que inclouen l'aracnodactília (dits molt prims i llargs) pectus carinatum (pit enfora) o bé pectus excavatum (esternúm cap endins). També comporta una hiperextebsibilitat de les articulacions, els genolls i les cames estan cap enrere, els peus són planas, tenen cifoescoliosis (cifosis, corbatura a la columna que va cap enfora, i escoliosis, curvatura de l'esquena cap als costats) i són prims.
La diferència respecte diversos problemes genètics és que no afecta a la intel·ligència.
Pot acompanyar-se de miopia i acostuma a afectar a les artèries i al cor.

La malaltia està associada al gen FBN1 del cromosoma 15, que codifica una proteïna anomenada fibrilina, que és essencial per la formació de fibres elàstiques del teixit conjuntiu. Aquests malalts no tenen suficient fibrilina o és defectuosa, per això no tenen un bon teixit conjuntiu, perden elasticitat i no suporten forces.
Cada persona pot tenir símptomes diferents.
La malaltia és incurable que requereix un tractament i seguiment per millorar.-la, controlant la pressió arterial i han de seguir el diàmetre de l'aorta perque es dilata bastant i és perillós.
També s'han de controlar la vista, un 40% tenen miopia i poden desenvolupar el despreniment de la retina o la subluxació del cristal·lí que els disminuiria la visió.
És propaga per herència o a causa d'una mutació genètica. És a dir, si els pares són sans, pot ser que el seu fill surti marfanoic per una mutació genètica, però com que és dominants, si els pares són malalts (perquè no poden ser portadors) els fills també la patiran.
Afecta a unes 7000 persones a Espanya i unes 1200 a Catalunya.

TRASTORNS DEL SON

Són diferents fets que afecten el desenvolupament habitual del cicle son-vigília. Alguns poden ser molt greus i afectar en el funcionament físic, mental i emocional del individu.
Els síntomes principals són la falta d'energia, el cansament i la fatiga.
La prohibició del son és incompatible amb la vida. 
Són molt freqüents en la societat occidental i afecten de manera crònica fins a un 20% de la població.
Les causes són transtorns metabòlics, cardiovasculars, genètics, respiratoris, gastrointestinals, estrés, despressió, ansietat...

Els transtorns més freqüents són:

• Apnea del son: problemes de respiració, una persona fa una o més pauses en cada respiració o té respiracions superficials.
• Enuresi: orinar-se al llit
• Insomni: somi insuficient, de mala qualitat
• Síndrome de cames inquietes: és un transtirn en el qual es mouen les cames per interrompre sensacions molestes.
• Terrors nocturns: tenir somnis de por i despertar-se de sobte
• Sonambulisme: caminar o fer una altra activitat mentre s'està adormit.

Somnolència durant el dia
És la forma més habitaual de la hipersòmia. Es tracta de una somnolencia més o menys permanent on el pacient mai no està suficientment despert tot i que dormi molt. També comporta mals de cap i excés de calor. Si no es detecta a temps, pot ser greu en l'aspecte social i familiar.

Les persones que no poden dormir es tornen agresives, i pateixen alucinacions, pèrdua de memòria i deliris.

Sobre la nostra salut afecta augmentant l'estrés, la tensió, la presió, afavoreix la obesitat, i el més important és la disminució de la tolerància a la glucosa, que dona més possibilitats a desencadenar una diabetis.

CAVALLET DE MAR

És una de les estranyes criatures que habiten als oceans, de les més misterioses i singulars.

És un peix de color marró fosc molt popular per la seva forma corporal i per la seva manera de moure's, nadanat verticalment, i enroscant la cua al voltant de les plantes per a combatre la corrent. Enlloc de tenir escames, té uns discs d'os sota la pell, i enlloc de boca té una llarga trompa per alimentar-se.

S'alimenta de petits crustacis, petits peixos i de larves aquàtiques. 

Viu en zones entre 5 i 30m de profunditat amb abundància d'algues marines, on s'hi subjecta per poder capturar el seu aliment i evitar ser arrossegat pels corrents marins. 

Pot viure entre 3 i 5 anys, i des de fa molt ha estat pescat amb diferents finalitats, per això és una espècie que cal protegir. Unes  30 espècies de cavallets de mar viuen pels mars tropicals de tot el planeta.

Aquí deixo algunes curiostats interessants d'aquests animals:

• La femella posa els ous (uns 2000) dins d'una bossa que té el mascle, i aquest es l'encarregat de tancar-la i protegir-la i alimentar a les cries fins que són capaces de viure per elles mateixes. És de les poques espècies en que el mascle fa aquesta tasca.
• Dediquen molt de temps a atraure a les femelles. El mascle fa voltes al voltant de la femella i estan junts durant dies, fins que la femella li dona els ous per a que ell els fecundi
• Només el 0,5% de les cries arriba a l'edat adulta. Dels gairebé 2000 que poden nèixer, només molt pocs sobreviuen bastant temps.
• Mouen l'aleta dorsal 35 vegades cada segon, i tot i això són molt lents, es poden moure uns 150-200cm per hora, a causa de la seva posició vertical i la falta de l'aleta caudal.
• Són grans depredadores, tot i que són petits són capaços de menjar-se fins a 3000 artèmies (petits crustacis braquiópodes) al dia.
• No tenen estòmag ni dents, i és la principal causa per la qual mengin tant. Els aliments passen ràpidament pels intestins i han de menjar molt més per obtenir nutrients.
• Tenen les seves pròpies petjades dactilars, tots són diferents entre ells. Neixen amb unes pertuberàncies al cap anomenades corones que són úniques.
• Tenen una vista extraordinària i poden moure els ulls de manera independent com els camaleons, fet que els ajuda a caçar
• Poden canviar la seva pell de color com els camaleons ja que també tenen cèl·lules cromatòfares durant la fase d'aparellament, quan se senten amenaçats o per camuflar-se i escapar dels depredadors.

COM ACTUA L'HEROÏNA AL COS HUMÀ?

Aproximadament un 23% de les persones que proven la heroïna acaben sent adictes. (*)

Com funciona la heroïna?
Normalment es barreja amb aigua i s'injecta per a que els efectes siguin molt més ràpids que fumant-la o menjant-la. 
Quan es consumeix hi ha un atac immediat, el cos se sent de forma extremadament relaxada i sent una reducció del dolor.Dins del cos, la heroïna es converteix en morfina. La morfina té una estructura química similar a les endorfines, els químics que el cervell fabrica quan tenim dolor o estrés. Les enforfines detenen el dolor i provoquen sensació de benestar.La morfina al imitar-les, s'uneix a unes molécules del cervell anomenades receptores de opioides, que quan es bloquegen, causen una sensació de volar (estar drogat).


Per què es produeix la mort?
Majoritàriament es moren quan s'obliden de respirar perque calma a les persones i les deixa mig adormides. Quan s'acaben d'adormir paren de respirar. També pot provocar que el cor deixi de bategar.El consum d'heroïna pot causar arritmia, un problema en el ritme del batec del cor. Si no batega suficient, la falta de sang pot afectar als òrgans vitals.També tenen lloc morts instantànties, és a dir al moment de injectar-se la heroïna, tot i que són poc freqüents.

Quan tendeixen a augmentar?
8 de cada 10 morts per l'ús d'heroïna són homes, i en 7 de cada 10 casos hi són presents altres tipus de drogues o alcohol. La majoria moren a casa seva o amb i/o amb companyia d'algú.També augmenten les probabilitats quan algú deixa el tractament contra les drogues, quan acaben de sortir de rehabilitació, o després de períodes de consum reduït.Com passa amb totes les drogues, a mesura que hi van generant tolerància, necessiten una dosis més gran cada vegada per sentir els mateixos efectes.Les probabilitats de mort pel consum d'heroïna augmenten desprès dels 20 anys de consum. Desprès de 30 anys de consum, el 16% dels consumidors moren

(*) totes les dades i estadístiques d'aquesta entrada estan basades en diversos estudis i conclusions de metges i investigadors diversos.

TRANSGÈNICS

Els aliments transgènics estan modificats genèticament,és a dir, s’ha canviat la seva informació genètica en un laboratori, manipulant la seva estructura molecular en un laboratori i creant noves seqüències d'ADN. La informació genètica és la informació que les espècies passen de pares a fills per tal de continuar generant éssers vius semblants als anteriors. 
Gràcies a la possibilitat de canviar aquesta informació podem trobar síndries sense llavors. Aquestes síndries no es troben a la natura, sinó que algú les ha generat en un laboratori. 
També poden crear varies vacunes i fàrmacs.

Com canvien la informació genètica de les plantes i/o dels animals que consumim? 
Primer, tallen un tros del material genètic, ADN, d’un ésser viu (un virus, una bactèria, etc). Després, enganxen aquest tros d’ADN en el conjunt de tota la informació que s’ha de traspassar als fills de l’ésser viu o llavor que volen modificar. És a dir, uneixen porcions d'ADN de dues espècies diferents.
L’ADN és on es guarda tota la informació per a que els éssers vius siguin tal com són. 



Malauradament, no tot és positiu per als transgènics i han generat força polèmica a favor i en contra, sobretot en les aplicacions alimentàries.. 
El major problema és que les espècies vegetals transformades genèticament poden contaminar d’altres que no ho són i, d’altra banda, no sabem com podran afectar els aliments transgènics a la  nostra salut en un futur. Es reduiria la biodiversitat silvestre, no sabem com afectaria en els ecosistemes complexos...

Altres persones opinen que són un mitjà de progrés i que s'ha de seguir desenvolupant i s'hauria de poder comercialitzar lliurement mentre passi uns controls específics.

EL CAMALEÓ

Actualment es coneixen 161 espècies de camaleons, i majoritàriament es troben a Àfrica, sobretot a Madagascar.  
Acostumen a viure als arbres i s'alimente de llagostes, grills i altres insectes petits. Són molt solitaris i agresius entre els de la seva espècie.  Capturen a les preses amb la llengua musculosa i amb susbstàncies empegaloses, i poden moure els seus ulls 360º. 
Però el fet més interessant és que poden canviar de color davant de diverses situacions i per diverses raons. 






Com canvien de color? 
Els camaleons tenen unes cel·lules cromatòfores que tenen un color o un pigment determinat cadascuna. Aquestes estan disperses en les capes externes de la pell i distribuides en 3 capes. 
La part superior té els pigments vermells i grocs. La intermèdia te els colors blancs i blaus, i la més profunda els pigments foscos. Quan les cèl·lules canvien, canvia de color.  
Les cèl·lules canvien estirant-se o bé recargolant-se, fent que s'allarguin o s'acurtin i així es barregen els colors i en surten de nous, Tot això passa quan el cervell del camaleó envia senyals nervioses a aquestes cèl·lules.

Per què canvien de color?
Utilitzen aquesta habilitat per exhibir-se quan volen impresionar a una femella i fer colors més macos.
En altres condicions també poden fer-ho per camuflar-se i passar desapercebuts.

Altres raons a part de les més conegudes són:

La llum i la temperatura: si volen descansar sota el sol però volen estar menys sensibles al calor, si estan d'un color fosc com el marró, acostumen a posar-se d'un color més clar com el verd. De la mateixa manera, si volen tenir més calor, acostumen a posar-se de colors més foscos.

Estat d'ànim i humor: si estan davant d'una situació perillosa o estan més agressius canvien també de color cap a colors més vius com el vermell.

FOTOSÍNTESIS

Què és la fotosíntesi?
És el procés a partir del qual les plantes produeixen els nutrients que els serviran d'aliment.
Les plantes capten l'energia lluminosa del Sol, gràcies a la clorofil·la, i la usen per transmormar l'aigua absorbida del terra i el CO2 que capten de l'aire a través de les fulls en glucosa i oxigen.

L'energia lluminosa atrapada per la planta i transformada en energia química l'emmamatzemen en glucosa, que és el sucre que actua com a "aliment". L'oxigen va a parar a l'aire, i els sucres es distribueixen per la planta sent el seu aliment.
A través de la respiració, la planta consumeix els sucres alliberant l'energia química que tenen guardada, i la fan servir per mantenir-se vives i crèixer.
La fotosíntesi és essencial per mantenir la vida a la Terra.

El procés de fotosíntesi
Té lloc als cloroplasts, un òrgan que només trobem a les cèl·lules vegetals. Dins d'aquest hi trobem dues zones.
· Un internt format per sacs aplanats (tilacoides) que s'anomena espai tilacoidal. L'energia de la llum solar és capturada per la clorofil·la, un pigment que està a la membrana tilacoidal.
· L'espai interiror que envolta els tilacoides, és l'estroma i està ple de fluid. Allà s'hi produeix la glucosa a partir del CO2.



Els productes 
Els productes de la fotosíntesi són glucosa (aliment de les plantes) i oxigen. L'oxigen és un producte de rebuig alliberat per la planta a través dels estomes. Sense els organismes fotosintètics de les plantes no tindriem suficient oxigen per viure a l'atmosfera.



Els reactius: 
Els reactius en la fotosíntesi són el CO2, l'aigua i la llum solar. La clorofil·la captura capta l'energia del sol, les fulles i els vasos de la tija porten l'aigua des de les arrels fins a les fulles, i el CO2 entra a la fulla des de l'aire a través d'unes obertures o porus anomenades estomes.